Que no s'aturi

En Bojan ha tornat més fort que mai després de la lesió que el va deixar fora dels terrenys de joc durant dos mesos. En els dos últims partits del seu retorn ha marcat dos gols consecutius, el darrer ahir davant el NAC. Sempre he pensat que el temps posa tot en el seu lloc. Ell no ho ha tingut fàcil des de fa una llarga temporada però ara sembla que tot va rodat. Veient com ha tornat, la sensació és que no hi haurà res que l'aturi d'ara en endavant. Si ja hem vist a un Bojan estel·lar només uns minuts de les segones parts, encara queda el millor per presenciar quan comenci a ser titular i jugui els 90 minuts dels partits amb l'Ajax. Resulta fantàstic veure'l tornar a marcar gols, veure'l amb aquesta confiança absoluta en ell mateix. Ja era hora que tot això que estem vivint succeís... Era qüestió d'esperar i creure. Són molts els factors els que influeixen en que un davanter estigui al 100%; l'estat físic i psicològic, la completa adaptació a un estil de joc en concret, la sort, la punteria, etc. Penso que tots ells s'han reunit i estan al màxim en el seu cas, fent-lo estar en un moment espectacular. A més, és obvi que qui té talent nat, pot passar el temps que sigui però aquest sempre acabarà sorgint en algun moment o altre. Després de la maleïda lesió que va patir no es mereixia menys del que li està passant, només espero que no s'aturi, que tot això segueixi de la mateixa manera d'aquí a finals de temporada. És lògic que res es pot preveure i menys en futbol però tot sembla indicar que aquest serà, per fi, l'any triomfal d'en Bojan. Torno a repetir, que no s'aturi, si us plau!