Llum al final del túnel

Ha transcorregut un mes i pocs dies des de que un gran obstacle en forma de lesió muscular es presentava cruelment en el destí, de vegades, molt desafortunat d’en Bojan. Si fins ara no he escrit sobre aquest assumpte ha sigut perquè em sabia greu haver de recrear-me en un fet així; trist i injust. A més, res es podia fer un cop passat. Dins la impotència, ha calgut omplir-se de paciència. Esperar i confiar en que la recuperació li anés bé i pogués tornar el més aviat possible a trepitjar els terrenys de joc. S’ha fet llarg i dur, perquè negar-ho. Sobretot perquè en aquesta etapa a l’Ajax, estava acostumada a veure a un Bojan que feia temps que desitjava veure. Un Bojan amb un paper important, amb la confiança de l’entrenador, titular en cada enfrontament i adaptant-se cada vegada millor al joc del seu equip. Ha sigut com si li haguessin tallat les ales quan, per fi, començava a volar...

Sembla ser que ara, però, comença a veure's la llum al final del túnel. En uns dies estarà totalment recuperat, està encarant la recta final de la rehabilitació i es diu que la setmana que ve tornarà a incorporar-se al club holandès. Només espero que un cop rebi l'alta s'hi confií com s'hi estava confiant fins el moment de la lesió. És obvi que en els primers partits s'haurà de tenir cura, porta el seu temps tornar a estar al màxim nivell després del que li ha succeït... Tot i així, crec que només amb les ganes que deu tenir de tornar, tot serà més fàcil. Tinc unes ganes immenses de veure'l novament al camp, fent córrer la pilota, atacant, creant ocasions, rematant a porteria, marcant gols... En definitiva, fent el que tant li agrada i omple de passió i que és ben simple: jugar una altra vegada a futbol.

Molts ànims Bojan, ara ja no queda res!