No és agradable escriure aquestes línies, semblava impensable fa un mes quan vaig publicar la darrera entrada al bloc... El camí d'en Bojan a l’Stoke City va començar amb uns petits entrebancs però fins fa tres mesos havia esdevingut un trajecte planer i ple d'alegries. Tot era perfecte fins que ens hem xocat de ple amb l’altra crua realitat del futbol: les maleïdes i imprevisibles lesions. Arriben sense avisar, provocant una barreja de ràbia i desesperació. I més, tractant-se d’un trencament del lligament creuat del genoll pel que això suposa.
Bojan es trobava en un dels millors moments de la seva carrera futbolística i és per aquest fet que resulta tant injust i cruel tot plegat. S'havia fet seu l’equip gràcies a actuacions excel·lents en cada enfrontament. Era l'estrella que feia temps que no vèiem brillar, una peça inamovible a l'esquema de joc dels 'Potters'. La seva presència marcava la diferència al terreny de joc en cada acció que duia a terme. Aquesta lesió li ha arravatat tot això pel qual havia lluitat tant i no el deixarà tornar a gaudir-ne durant almenys sis mesos. El que mai podrà arravatar-li serà l'esperit de superació i sacrifici nat envers les situacions més complicades que se li presenten. És especialista en aixecar-se dels cops més durs i fer-ho amb un somriure als llavis. Sé que quan torni ho farà oferint una gran versió, potser millor i tot de la que hem vist aquestes setmanes. Aquí estarem uns quants esperant-lo.
Ja per acabar, vull agrair-li aquests tres mesos plens de màgia que ens ha regalat i donar-li totes les forces del món per afrontar aquesta complicada situació. Si es desanima, tant sols ha de recordar tots els grans moments viscuts en aquesta curta temporada per a ell i recordarà lo gran que pot arribar a ser.
#ÀnimsBo, tots estem amb tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada