Fins quan?

M'havia proposat no escriure cap més escrit com el que vindrà a continuació, però la situació ha arribat a un límit. És trist haver d'entrar en aquest bloc només per expressar impotència sobre un tema que es repeteix any rere any. Fa llàstima que hi abundin les entrades descrivint moments injustos abans que d'altres on es parli de triomfs i alegria. En comptes d'avançar, sembla ser que es retrocedeix. Pels qui encara no sabeu de què estic parlant, està ben clar: la temporada (fins ara) d'en Bojan al Milan. Contant el partit que el seu equip ha jugat avui, ja fa 4 jornades de lliga que no juga ni un sol minut. Ni un. Zero.
  

Des de la seva arribada, era evident que en Bojan s'havia convertit en un jugador revulsiu que servia per canviar algun aspecte dels partits en les segones parts. Tenint en compte els darrers precedents, podem dir tranquil·lament que ara ni tant sols compta per desenvolupar aquest rol. Això sí, es veu que compta molt per Allegri en els amistosos disputats en entrenaments on, per cert, sempre fa grans actuacions. Com si amb això en tingués prou... He intentat buscar algun tipus d'explicació pel que està succeint i sóc incapaç de trobar-la. El propi Bojan va dir que el motiu de la manca de minuts podria ser una estratègia per rebaixar el preu que el Barça vol que el Milan pagui per ell a final de temporada. Ho sento, però personalment dubto que es tracti d'això. El que està passant és massa exagerat. No s'aposta mai per ell quan l'equip s'està jugant estar a Europa l'any que ve. Li passen pel davant tots els jugadors disponibles en atac: Niang, Robinho i Pazzini. El pitjor i més injust és que, cada vegada que juga, aporta gairebé sempre coses positives i sobretot, demostra un talent de sobres mereixedor de moltes més oportunitats de les que ha disposat fins ara. Sense anar gaire lluny, recordo la brillant actuació que va fer al Camp Nou. 

Dit tot això, crec que aquesta està sent la seva pitjor temporada pel que fa a la quantitat de minuts jugats. No recordo cap anterior on hagi estat quatre partits consecutius sense trepitjar la gespa... Desconec que passarà al final de temporada, però el més lògic ara mateix seria un canvi d'aires i deixar Itàlia enrere. Ja s'han acabat tots els adjectius per a descriure aquesta repetitiva situació en la qual es troba en Bojan. Descomptant alguns moments amb el Barça, porta arrossegant sempre el mateix pes sobre la seva esquena. El pes de no sentir-se important en cap equip i el pes de la desconfiança d'un entrenador vagi on vagi. Sempre he tingut i tinc l'esperança que això canviarà algun dia, però també cal dir que passa el temps i sembla que aquest canvi cada dia es manté més llunyà. Des de fora  però, no hem de deixar mai d'animar-lo i continuar esperant pacientment.