Sempre resulta dificultós escriure en dies com avui. Però, per altra banda, necessito fer-ho. Pels qui encara no ho sabeu, ahir en Bojan no va tenir ni un sol minut en el primer partit que el Milan jugava en la competició més gran de totes, la Champions. Fet que em va xocar bastant... Em feia especial il·lusió veure’l jugar de nou en aquests tipus de partits. Però tot i estar escalfant-se des de la mitja part, Allegri va preferir fer entrar a altres futbolistes de la plantilla. Decisió de la qual ha rebut moltes crítiques per part de l'afició.
En Bojan porta tres partits amb el Milan. D’aquest tres, en cap d’ells a sortit de titular i només ha jugat uns vint minuts a les segones parts. Per la majoria, encara serà massa d’hora per començar a alarmar-se i veure-ho tot negre, però jo no ho puc evitar. A més, s’ajunta també el moment desastrós pel qual està passant aquest equip, només capaç d’haver guanyat un trist partit des de que han començat la temporada. Per tant, la tendència al pessimisme encara és més justificada. Deixant de banda el poc temps que en Bojan porta en aquest club, m’atreviré a dir que, almenys a mi, em produeix una certa preocupació el que va passar ahir. No arribo a comprendre com en un partit on el teu equip està empatant i vens d’on vens, no fas entrar a un davanter que t’aporta velocitat i el més important, gol. No arribo a comprendre tampoc, com pot ser que a aquestes alçades en Bojan no estigui jugant el que es mereix. Resumint, no entenc com s’està repetint una altra vegada la mateixa història. Sí, queda molta temporada per endavant, potser fins i tot l’entrenador ja no serà el mateix d’aquí uns dies, però això no treu que estigui realment farta de tot plegat. En Bojan va deixar la Roma i al Milan s’està trobant, de moment, amb el mateix problema que el va fer marxar d’aquell equip. I com ja sabeu, el mateix motiu que el va obligar a abandonar el Barça. En aquests moments, sembla que el que busqui mai ho pugui arribar a trobar. Per les persones que ens estem adonant d’això ja fa anys, ens crea una frustració enorme ja que només volem veure’l triomfar, jugar, marcar gols... Ser feliç amb aquest esport. En aquesta situació, l'únic al que ens podem agafar és a la paciència però admeto que ja cansa haver d'esperar i tenir esperança ja que al final, mai succeix res del que voldríem.
En Bojan porta tres partits amb el Milan. D’aquest tres, en cap d’ells a sortit de titular i només ha jugat uns vint minuts a les segones parts. Per la majoria, encara serà massa d’hora per començar a alarmar-se i veure-ho tot negre, però jo no ho puc evitar. A més, s’ajunta també el moment desastrós pel qual està passant aquest equip, només capaç d’haver guanyat un trist partit des de que han començat la temporada. Per tant, la tendència al pessimisme encara és més justificada. Deixant de banda el poc temps que en Bojan porta en aquest club, m’atreviré a dir que, almenys a mi, em produeix una certa preocupació el que va passar ahir. No arribo a comprendre com en un partit on el teu equip està empatant i vens d’on vens, no fas entrar a un davanter que t’aporta velocitat i el més important, gol. No arribo a comprendre tampoc, com pot ser que a aquestes alçades en Bojan no estigui jugant el que es mereix. Resumint, no entenc com s’està repetint una altra vegada la mateixa història. Sí, queda molta temporada per endavant, potser fins i tot l’entrenador ja no serà el mateix d’aquí uns dies, però això no treu que estigui realment farta de tot plegat. En Bojan va deixar la Roma i al Milan s’està trobant, de moment, amb el mateix problema que el va fer marxar d’aquell equip. I com ja sabeu, el mateix motiu que el va obligar a abandonar el Barça. En aquests moments, sembla que el que busqui mai ho pugui arribar a trobar. Per les persones que ens estem adonant d’això ja fa anys, ens crea una frustració enorme ja que només volem veure’l triomfar, jugar, marcar gols... Ser feliç amb aquest esport. En aquesta situació, l'únic al que ens podem agafar és a la paciència però admeto que ja cansa haver d'esperar i tenir esperança ja que al final, mai succeix res del que voldríem.
M'alegro que t'hagi agradat tant aquest nena :) Doncs sí, frustrant és...Però en realitat tot és rutina ja, per desgràcia és així. El teu és pura raó de text, ja saps, crec que mai ningú sabrà argumentar tant bé com tu aquest tema, és impossible! Ara com sempre, toca esperar i esperar... Si demà no és titular, crec que l'indignació començarà a agafar molt de pes vv'
ResponElimina