Eterna injustícia

Per molt que intenti conformar-me, no puc. Per molt que procuri veure que tot això que està passant no és tan greu i que, potser, tot canvia, no puc. Són masses dies, mesos i anys que perdura la mateixa injustícia. Sí, només puc definir la situació d'en Bojan amb aquesta paraula: injustícia. He perdut el compte dels escrits que he fet al llarg d'aquests cinc anys parlant del mateix tema, tot i així mai em cansaré d'expressar la meva preocupació i indignació amb paraules. [...] Resulta molt dur tenir a un ídol i adonar-se que el temps transcorre ràpid, durament ràpid i ser conscient que pesen més els mals moments que els bons en la seva carrera. Però el pitjor de tot no és que en Bojan no tingui les oportunitats que es mereix, i que encara ara, amb 22 anys no hagi acabat d'explotar en el món del futbol. El més greu és que totes les decisions que s'han pres perquè el que acabo de dir no s'hagi complert, han estat totalment desencertades i amb una manca de tacte preocupant. Sóc perfectament coneixedora que el món del futbol és complicat, que no tot és de color rosa... Però no m'entra al cap que en Bojan, un esportista extraordinari i exemplar en tots els sentits, encara no hagi pogut ser plenament feliç amb l'esport que pràcticament és la seva vida. No hagi pogut o millor dit, no l'hagin deixat gaudir el que tan es guanya a diari. 

Quan va emprendre l'aventura a la lliga italiana, a priori, va ser com un gran respir. Estava convençuda que, per fi, se'n sortiria i que les constants estàncies a la banqueta quedarien en l'oblit. A dia d'avui però, tot segueix igual. Sabem com li va anar a la Roma i ara, al Milan tot apunta a que serà com una segona part del succeït allà. La felicitat arriba a ell en comptagotes. Les titularitats i els gols han sorgit després d'haver passat per moments molt difícils. Hem arribat a un punt en que jo ja no puc assimilar el que passa, és impossible trobar alguna raó per la qual cap entrenador confii amb les capacitats d'en Bojan. Ja no és justificable la seva curta edat (fa molt que no ho és...), i per suposat tampoc ho és el seu compromís i esforç. Esgota pensar que no queda cap més remei que ser pacient, que ja arribarà el seu moment, que tot és qüestió de temps i totes aquestes coses... Esgota molt. Potser demà aquest text deixa de tenir sentit perquè finalment ha pogut ser titular amb el Milan, tan de bo sigui així... Però a aquestes alçades, els fets que s'han donat darrerament han provocat que a mi se'm hagin acabat totes les esperances. Ara mateix, només espero que en Bojan es mantengui fort com tan bé sap fer i sàpiga tirar endavant malgrat el que, de moment, li està tocant viure.