Un possible retorn al Barça és l’única opció que a 19 de
maig es pot contemplar en referència al futur més immediat d'en Bojan. Sí,
encara que molts mitjans ignorin directament aquesta possibilitat, el davanter
té contracte fins el 2015. Guiant-me per comentaris d'aficionats i periodistes,
que torni seria una situació sense cap ni peus, pensen que ja no ‘pinta res’ a Can
Barça o que no té el suficient nivell per jugar-hi. Abans de parlar per parlar
estaria bé analitzar la realitat i fer un exercici de memòria. En Bojan té
qualitat i capacitat de sobres per jugar al Barça i va demostrar-ho en reiterades
ocasions. En gran part, gràcies a ell es va poder guanyar una Copa del Rei la
temporada 2008/2009, va fer un final de lliga extraordinari l’any següent
marcant gols decisius i, per una cruel injustícia en aquella mateixa temporada
va estar a punt de portar l’equip a la final de la Champions del Bernabéu amb
un gol anul·lat davant l’Inter. Són fets del passat però que va bé
rememorar-los de tant en tant. Qualsevol no puja al primer equip, qualsevol no
és capaç de suportar tanta pressió amb aquella edat. Esdevenen de total ignorància
aquells comentaris repetitius i mancats d’arguments que no es cansen de
recriminar que va malgastar les oportunitats. Pels qui a part de gaudir dels
triomfs d’aquell Barça vèiem més enllà, sabem que el tracte rebut per part de
l’entrenador d’aquell moment va ser lamentable i va influir directament en
molts aspectes.
Tornant al present, les actuacions dels davanters que
suposadament tenen nivell pel Barça; Alexis, Tello i Pedro no han sigut
precisament brillants en aquests últims anys. El xilè ha millorat el seu
rendiment però transcorreguts tres anys i disposant del triple de protagonisme del
que va tenir en Bojan, ha sigut un fracàs absolut el seu fitxatge. En el cas de
Cristian Tello, seria més similar al de Linyola perquè no ha tingut continuïtat
però, no obstant, entre ell o en Bojan tinc molt clar qui és millor
futbolista/professional. Pel que fa a Pedro, la millor versió es va veure
únicament en les seves dues primeres temporades. Ja ni parlem del possible
retorn de Gerard Deulofeu al Camp Nou, a qui tothom il·lusiona tant quan
gairebé no ha sigut titular a l'Everton i ha marcat un gol menys que en Bojan a
l'Ajax aquesta temporada. D'això se'n diu estar capacitat per poder jugar en un
gran i, sobretot, al primer equip del Barça... Sí senyor.
Realment seria tant descabellada la idea que en Bojan
tornés? Siguem justos i coherents, clarament la resposta és no. Un jugador que
ha guanyat molta experiència en els clubs pels que ha passat, que ha madurat
com a professional i crescut com a futbolista i que, a diferència d’altres, sap
sobradament el que és jugar en un equip d’alt nivell. És més, vindria amb una
ambició immensa de competir i donar-ho tot pel que sempre ha estat el seu club,
de fer el que no va poder fer quan hi era. S’intueix que és complicat que tal
fet pugui succeir, però considero del tot exagerat aquest menyspreu gairebé generalitzat
que gira entorn a la seva figura. Una desvaloració inexplicable i injusta cap a
un futbolista sortit de la masia, que mai va tenir una paraula fora de lloc per
a ningú –motius en tenia- i que va intentar donar-ho tot per l’escut durant aquells
quatre anys. En Bojan s’ha convertit en un jugador més fort i complet que no depèn només del gol. Sobretot en aquesta darrera temporada a l’Ajax s’ha
comprovat que disposant de continuïtat i confiança és un futbolista
extraordinari en referència a tot el que engloba la seva posició. Crea
impotència adonar-se que molts no fan ni el més mínim esforç per a obrir els ulls i reconèixer
el que és una realitat. Opten pel més fàcil, la crítica gratuïta.
D’aquí poc sabrem cap a on anirà dirigida la seva carrera
futbolística la temporada vinent. Vagi on vagi, l’únic que espero és que
sigui valorat i respectat tal i com es mereix. També espero que sigui conscient
que té a moltes persones que sempre estarem allà per valorar-lo, animar-lo i
recolzar-lo des de la distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada