Enfrontar-se a un sentiment

Si hagués de descriure el que passarà demà amb tan sols un adjectiu, aquest seria “estrany”. Òbviament no parlo de l’enfrontament Milan - Barça, d’aquests n’hi ha hagut diversos darrerament. Està clar que em refereixo al fet que en Bojan s’enfronti al seu ex equip per primer cop des de que va marxar. Al club que porta al cor, al seu Barça. L'equip que pràcticament ho ha estat tot per a ell, on va créixer com a futbolista i va aprendre tant durant 12 anys. Es veurà les cares amb amics i companys que va deixar enrere aquell juny del 2011. Demà els retrobarà defensant els colors del Milan, per a intentar vèncer-los. S'enfrontarà a un sentiment fort i a un record que encarà viu molt present dins seu. 

M’incloc en l’ampli grup que el troba a faltar a Barcelona. Per aquest motiu, els dos xocs que estan per venir, em provoquen una barreja entre nerviosisme, nostàlgia i emoció. Sobretot però, no tant el de demà sinó més el del dia 12 al Camp Nou per tot el que representa tornar-lo a veure en aquell escenari. Molts són els que veuen aquest "cara a cara" Bojan-Barça, com una bona ocasió perquè el de Linyola es reivindiqui durant l’estona que estigui sobre el terreny de joc. No comparteixo en absolut aquesta manera de veure-ho. No considero que hagi de demostrar-li res al Barça. El problema és que la gran majoria no veuen o millor dit, no volen veure, que va anar-se’n perquè no tenia continuïtat, no perquè no hagués evidenciat el seu talent aleshores. Això últim va fer-ho en diverses ocasions però pocs fan l’exercici de recordar-ho. Tampoc em pararé gaire més temps en fer retrets al passat ja que es desviar-se del tema, però una última cosa sí que diré. Si en Bojan va marxar del Barça no va ser perquè no tingues suficient nivell per ser-hi (com molts afirmen) sinó perquè durant tres anys va mancar la confiança d’un entrenador.

Tornant al partit de demà, ahir el propi Bojan va dir que veu difícil sortir des de l'inici. I si ell mateix ho diu... Però bé, estic segura que Allegri el farà entrar a la segona part, com ja porta fent en aquests anteriors partits. A aquestes alçades està clar que el  prefereix com a revulsiu. Un cop trepitgi la gespa, de ben segur que li recorreran tot tipus de pensaments i sensacions, serà un moment més que especial per a ell. Però ara mateix es deu al Milan. Com també va dir ahir en declaracions, procurarà deixar el que sent a part i anar a per totes. Estic convençuda que ho farà com a gran professional que és. Per altra banda, serà força complicat que el Milan aconsegueixi la victòria a San Siro davant d'aquest gran Barça, però en aquests tipus de partits mai se sap.  

Passi el que passi... Força Bojan!