Tracte immerescut

Cinc minuts en dos partits. Aquesta és la pèssima estona que Bojan ha jugat en els darrers trobaments que ha disputat el seu equip. Avui ni tan sols ha trepitjat gespa. Alguna cosa no està anant bé, això és obvi ara mateix. Dubto molt que hagin influït les molèsties que va patir dimecres al genoll. Ell mateix va dir que estava bé i va entrenar en total normalitat els dies següents. Està clar que ens movem en temes de confiança per part de l’entrenador. Amb el precedent de l’últim partit on tan sols va jugar aproximadament cinc minuts, com ja he dit, almenys creia que en el d’avui, Luis Enrique li concediria més temps perquè es pogués lluir i ajudar a l’equip. Quan han expulsat a Osvaldo, tenia molt clar que entraria en Bojan però ni així hi ha hagut motiu suficient per fer-lo jugar...

Amb tot això, comença a resultar un pèl insostenible la seva situació. Insostenible i sobretot indignant. Fins ara havia sigut pacient i encara tenia esperança pensant en que les coses millorarien però ara per ara, no ho crec pas. No és normal que es passi els partits escalfant banqueta i passant tan desapercebut dins d’aquest grup de futbolistes. Ell no va marxar per això, sinó que ho va fer per ser feliç amb aquest esport i dubto molt que ho aconsegueixi jugant tant poc i marcant gols en dies contats.Va fitxar per la Roma perquè sentia que el cos tècnic i l’entrenador creien en ell però la temporada ha anat transcorrent i tot això ha quedat en l’oblit o això és el que sembla des de fora. 

La història es repeteix. Continuen passant-li pel davant altres futbolistes i no se li permet ni la més mínima errada. És cert que ha pogut marcar en molts dels partits que ha sortit de titular, però ell no és l’únic davanter que tenen i cal tenir present que els altres han tingut aquest mateix problema i han continuat a l’onze titular mentre ell es veia castigat amb el de sempre, la banqueta. El que em fa més llàstima de tot això, és que per ell va suposar un gran esforç haver de marxar del club de la seva vida i ara, es troba en la mateixa situació de la qual defugia un cop va abandonar el Barça. M’entristeix i m’enrabia tot plegat. Sembla una broma de mal gust... Clarament no es mereix com li estan anant les coses. Per tots aquells que confiem plenament en aquest futbolista, és molt frustrant adonar-nos que mai podem arribar a desfer-nos de tots aquests mals moments i per fi veure la llum al final del túnel. Desconec com acabarà això, però les sensacions que tinc ara mateix no són gens bones. També sé que mai se sap, en això del futbol quan menys t’ho esperes es pot produir un gir de 180º i les coses de cop, canvien cap a bé. Encara que tampoc és això el que hauríem de desitjar en aquests instants sinó que des de que aquesta nova etapa va iniciar-se, en Bo hauria d’haver sigut un jugador consolidat i que hagués aportat molt a aquest equip.