Una reflexió necessària

El pas del temps i els fets m’han fet arribar a una trista conclusió. El que li depararà el futur a Bojan com a futbolista sempre serà el mateix estigui on estigui: perdre la confiança per part dels entrenadors. Ni tant sols aquest cop se n’ha pogut escapar d’aquest desafortunat destí. L’Stoke City fins fa uns mesos semblava que era el seu lloc. Recordem que no fa ni un any que va renovar el seu contracte però tampoc ha encaixat amb el pas dels temps. De ser gairebé l’estrella a convertir-se en un habitant fix de la banqueta. Mai entendré perquè sempre s’arriba a aquest punt però a aquestes alçades no he tingut més remei que acceptar-ho. El que fa anys veia com una injustícia inacceptable, ara em crea una indiferència inevitable al veure repetida tants cops la mateixa situació. 

Segurament tinc poca cultura futbolística però diumenge passat va ser el primer cop que vaig sentir el nom de Mainz 05. Estava d’acord i veia necessari que abandonés l’Stoke City. Ara bé, no comparteixo el destí triat. Un nou país, un idioma desconegut... Molta gent ressalta que es la cinquena lliga en la que juga i ho qualifiquen de mèrit. Sincerament, no ho comparteixo. Per a mi és un clar indicatiu que les coses no van com haurien d’anar. El fet d'admirar a algú no necessàriament implica estar sempre d'acord amb totes i cadascuna de les seves decisions. No entenc perquè aquesta elecció havent tingut ofertes d’altres conjunts de la Premier o de la pròpia Lliga espanyola. Creia que aquesta seria l’oportunitat ideal de tornar a Espanya. Ara veig molt complicat que això passi algun dia. 

Diuen que serà una cessió fins a finals de temporada i no negaré que ara mateix espero que així sigui. No acabo d’ubicar a Bojan en aquest equip ni en aquesta lliga. Mentrestant, veure’m si aconsegueix fer-se un lloc. 

Sort.

Imparable

Sense cap mena de dubte Bojan està vivint el millor moment de la seva carrera professional. Jornada rere jornada ens fa gaudir del seu futbol, de la seva màgia inacabable. No hi ha partit en que no ofereixi un regal per als nostres ulls i alhora esdevingui dels més destacats i importants del matx. Ahir mateix va anotar el seu cinquè gol de la temporada amb l'Stoke City. El gol sempre és un premi i s'agreix veure'l marcar però fa temps que no és allò que únicament el defineix com a futbolista. Amb la confiança plena de l'entrenador i la posició que més li escau al terreny de joc ha pogut demostrar que els seus recursos van molt més enllà. Aquesta barreja d'ingredients ha fet renèixer el gran jugador que sempre ha sigut. El jugador que molts s'han atrevit a jutjar sense tenir ni la més mínima idea i que ara no els queda més remei que acceptar qui és i callar. 

Deserved

No caldria escriure ni una sola línia, la fotografia ho diu tot. L'ocasió, no obstant, m'hi obliga. Ahir Bojan va marcar un dels gols més importants de la seva carrera. No va ser un gol que donés un títol, malauradament, tampoc va ajudar a que el seu equip guanyés el partit però, individualment, va ser d'una gran importància. Materialitzava un fet anhelat per a molts: el seu retorn. Una injecció de felicitat absoluta que no va poder amagar en la celebració. Un fregar la glòria per a uns instants. Una dolça i merescuda recompensa als temps difícils que han quedat enrere. Un ressorgir de les seves cendres, novament. Un tornar-se a aixecar després d'un dels cops més durs que ha rebut. Tot ha tornat al lloc on correspon i d'on no hauria d'haver marxat mai... 

De ben segur que d'ara en endavant podrem gaudir de més tardes com la d'ahir, sense més llargues i injustes interrupcions. Bojan ha tornat per a quedar-se i, sobretot, ha tornat més fort que mai. Prepareu-vos. 

Tornarà més fort

Com si d'un mantra es tractés, 'Coming back stronger' (tornant més fort) és la frase que Bojan està repetint amb molt d’optimisme des del minut 1 de la seva recuperació. Veient l’esforç i el sacrifici constant d’aquests cinc mesos no existeix cap mena de dubte que es complirà. De fet, des del moment en que es va saber la gravetat de la lesió molts ho vam pensar d’immediat. En aquestes situacions el més sensat es aferrar-se al positivisme i a tirar endavant com sigui. Tot i així, aquestes setmanes, dies i hores han estat estranys... Fins i tot una mica tristos. S’ha fet dur acostumar-se a no veure’l jugar en tant de temps. Un fet inèdit en la seva carrera.

Quan menys t'ho esperes

Allò que ens provoca més mal és, sens dubte, el que no podem controlar. Creix en nosaltres una impotència desmesurada al adonar-nos que el pitjor pot arribar quan menys ho esperem i de la forma més inoportuna. Per molt esforç que hi posem no s’arriba a comprendre mai el perquè. No penso que les coses passin per un motiu però sempre he cregut en la mala sort. Desgraciadament, alguns la pateixen més que d’altres i tendeixen a ser els qui menys ho mereixen. 

No és agradable escriure aquestes línies, semblava impensable fa un mes quan vaig publicar la darrera entrada al bloc... El camí d'en Bojan a l’Stoke City va començar amb uns petits entrebancs però fins fa tres mesos havia esdevingut un trajecte planer i ple d'alegries. Tot era perfecte fins que ens hem xocat de ple amb l’altra crua realitat del futbol: les maleïdes i imprevisibles lesions. Arriben sense avisar, provocant una barreja de ràbia i desesperació. I més, tractant-se d’un trencament del lligament creuat del genoll pel que això suposa.