És esgotador

Setembre del 2014 i encara s'ha de sentir i/o llegir segons quin tipus de comentaris referents a la figura de Bojan Krkic. Costa d'entendre aquesta obsessió en comparar negativament cada jugador jove que sorgeix de la Masia amb el seu cas com si tingués 30 anys i estigués retirat. Va deixar de formar part del primer equip del Barça el 2011 i s'ha desvinculat definitivament aquest estiu. Per tant, començaria a estar bé que es passés pàgina d'una vegada amb aquest tema i se'l deixés en pau. Pocs recorden que Bojan només te 24 anys i tota una carrera per endavant. Pocs recorden que Pep Guardiola el va menystenir des del primer moment. Pocs recorden que abans que arribés aquest senyor, Bojan va fer una temporada increïble en el seu primer any il·lusionant a tota la culerada. Potser és que hi ha por a reconèixer algun defecte d'aquest ridículament adorat personatge. Han passat molts anys però crea una immensa impotència veure que ningú s'adona que aquest va ser l'únic motiu pel qual no va triomfar al Barça com s'esperava. Tot i així, la paraula 'triomfar' en el seu cas és relativa. Com pot triomfar algú que ni tan sols té oportunitats per fer-ho? Bojan jugava els 90 minuts de cada partit? És més, prou coses importants va assolir amb la misèria de minuts dels quals disposava. En aquesta amnèsia generalitzada tampoc es té en compte el gol eliminat injustament davant l'Inter que hauria canviat completament la seva carrera. No es té en compte aquella Copa del Rei 2008/2009. No es té en compte que va asseure a Ibrahimovic en el tram final de la temporada 2009/2010 oferint un gran rendiment i ajudant a guanyar aquella Lliga. 

Bojan no va fracassar al Barça. Va ser un talent desaprofitat cruelment per un entrenador que mai s'ha dignat a confessar quin problema tenia amb ell. Un jugador de la casa, humil i treballador que el seu únic objectiu era guanyar-se un lloc i ser important lluint la samarreta que més estima. La realitat és ben simple i senzilla. És molt injust que amb el pas dels anys gairebé ningú sigui capaç d'arribar a aquesta conclusió i tothom l'acusi com l'únic culpable del que va passar quan merament va ser víctima d'unes circumstàncies. És molt injust que es menyspreí així a un jugador de la casa (com ens omplim la boca amb la Masia quan convé), el màxim golejador de les categories inferiors del Barça i quan mai ha tingut una mala paraula per a ningú i motius no li han faltat. No cal remuntar-se gaire lluny, només veient el tracte lamentable per part del Barça aquest estiu amb la gestió del seu futur qualsevol altre s'hauria fet sentir i amb raó.

Per sort, hi ha vida fora del Barça i espero que Bojan pugui trobar-la a Anglaterra, amb l'Stoke City. És positiu per la seva carrera que hagi fitxat per un club i ja no tingui aquella mena de pressió per si havia de tornar a Barcelona. Segurament ell encara té l'espineta clavada de tot l'ocorregut en un passat però segur que ho està superant des de fa temps cosa que no es pot dir de molta gent. És jove, té molt camí per endavant i el millor; moltes boques per callar.