Comprensió zero i exigència màxima

Les coses mai han estat fàcils per en Bojan. I ara a Roma, no és pas diferent. No juga i les expectatives tan altes que es tenien amb ell a principi de temporada, s’han esvaït. Per tant, davant això, la paciència dels italians s’està esgotant. Ahir, un dels diaris més importants d’aquest país (La Repubblica), va publicar un article opinant sobre la situació en la que es troba. La paraula que em va impactar més llegir va ser: desil·lusió. L’únic sentiment de decepció que haurien de tenir envers ell, és el de veure’l partit rere partit assegut a la banqueta. A falta de continuïtat, un esportista no pot demostrar absolutament res en els pocs minuts que trepitja un terreny de joc. Però bé, no és cap novetat que a la mínima sorgeixin notícies d’aquestes característiques tractant-se d’ell. Comprensió zero i exigència màxima. Podria aferrar-me al tòpic que ‘el món del futbol és així’ però no estic disposada a fer-ho. A aquestes alçades m’hi nego. Fins el dia d’avui, s’ha estat i s’està sent extremadament injust amb en Bojan. Passant per la més que qüestionable gestió que han dut a terme els entrenadors que ha tingut, fins al tracte de desprestigi i posada en dubte constant per gran part de la premsa esportiva de tot arreu. No entenc que esperen d’un jugador que no disposa d’oportunitats, d’un professional al qual  se li està privant que expressi el seu talent dia sí dia també. Ara ja no hi ha excusa, fa temps que ha deixat de ser el nen de 17 anys que se’l havia de ‘protegir’ i tractar de manera diferent. Ara en té 21 i farà 22 aquest any i encara que no ha jugat gaire, ha demostrat el seu talent en moltes ocasions. Això no només s’ha limitat a marcar sinó que en altres aspectes del futbol, ha quedat clar que ha madurat moltíssim i que s’esforça perquè no se’l valori únicament pels gols.

Un altre tema que es comenta en l’article que he nombrat, és el del seu futur a la Roma. Ni més ni menys, ja el situen fora de l’equip l’any que ve. Especulen que retornaria un any abans al Barça i que, en el seu lloc, arribaria un altre davanter. Aquest tipus d’afirmacions que s’atreveixen a fer segons quins mitjans em toquen especialment la moral. Pel que gosen dir i sobretot, pel que representa. Tots sabem els motius que van dur a en Bojan a abandonar el club de la seva vida i també sabem per què va marxar a la Roma. Buscava minuts, continuïtat, gols i el més important: consolidar-se com a un jugador important. De tot això, ara per ara, ni rastre. Però per variar, no està depenent d’ell. No sé quan arribarà el dia que un entrenador confií plenament en les seves capacitats i aposti al màxim per la seva titularitat passi el que passi, marqui o no marqui. Em té molt farta la figura de Luis Enrique respecte aquest tema. Creia que amb ell d’entrenador, tot això canviaria i que, per fi, en Bojan jugaria amb regularitat i els dies que estigues a la banqueta serien anecdòtics. Però ha tornat a passar, per motius inexplicables, a la Roma tampoc s’està confiant en ell. Esperar que això pugui canviar fins la final de temporada és a l'únic que ens podem agafar en aquests moments...

Els anys passen ràpidament i resulta angoixant veure en el què s’està convertint aquest futbolista que prometia i promet tant. Se’l està desaprofitant i sembla que ningú s’adoni.  Una cop més, toca ser forts i tirar endavant com sigui. Si el destí existeix, li deu una. Es mereix una recompensa enorme per tot el que ha lluitat i callat fins ara. És més, malgrat tot, estic convençuda que aquesta acabarà arribant perquè sé sobradament que ell, no es rendirà per res del món. Insistirà en tot això fins a fer realitat els seus objectius. I té molt valor que sempre ho faci amb un somriure i aquest optimisme que no sé d'on treu... Potser tenen raó i marxa de la Roma, no torna mai al Barça o acaba en un altre equip que ni ens podem imaginar, però estic segura que tard o d’hora el nom de Bojan Krkic quedarà gravat en la història del futbol, deixant amb un pam de nas a tots els seus detractors i tècnics que no van saber treure-li tot el seu potencial.  

Força Bojan.