Començar des de zero.

Com ja vaig dir ahir, reprenc totalment aquest lloc. Tan se val les persones que el vegin o el deixin de veure. Un cop m’han privat l’expressar-me en un altre espai d’internet, he decidit tornar aquí. Necessito treure la meva admiració cap en Bojan d’alguna manera i crec que està molt bé donar-li suport des d’un bloc amb informació i opinions.  L’altre lloc que tenia dedicat a ell i que, va créixer pràcticament amb mi, és el Fotolog /bkrkiic_tot. El tenia obert des del juny de 2008 fins dimarts passat que vaig prendre una de les decisions més dures que he pres... Abandonar-lo definitivament. Els administradors de Fotolog van decidir canviar radicalment el format d’aquest espai i per mi va ser un canvi massa sobtat i sobretot, mal fet. Amb un espai insuficient per escriure en cada actualització i amb un disseny de la pàgina pèssim. No podia continuar d’aquella manera, era hora de dir adéu a un període molt bonic però que ja m’ensumava que podria acabar-se veient com el funcionament de Fotolog cada cop era pitjor. I així és, he decidit passar pàgina. M’ha resultat molt dolorós fer-ho i em costarà molt acostumar-me al Bloc i deixar enrere tots els moments viscuts amb aquella pàgina... Però a la vida s’ha de mirar endavant i buscar noves il·lusions i projectes. No puc quedar-me de braços plegats només pel fet de no seguir amb /bkrkiic_tot, si m’he de traslladar a un altre lloc per continuar defensant i animant al meu ídol ho faig. Intentaré donar-ho tot de mi perquè Bojan Krkic Page sigui un bloc actualitzat i original. Si trobo alguna situació injusta relacionada amb el meu ídol, no m’estaré de donar la meva opinió. De criteri no hi faltarà. No em limitaré a copiar i enganxar notícies sinó que aniré un pèl més enllà recuperant el caràcter que tenia el meu antic Fotolog.

He començat el text dient que és secundari el nombre de persones que conèixin aquest bloc i apreciïn el meu treball. Per davant de tot, va en Bojan, però mentiria si dic que m’és absolutament igual tothom ja que per mi hi ha una persona que s’ha tornat imprescindible. Ella és la Júlia, propietària també d’un altre Fotolog (/cincminutsambtu) i des de que ens vam conèixer per allà, ha sigut el meu gran suport en tot aquest tema. Les dues hem fet pinya en situacions que semblaven impossibles de superar i em compartit els millors moments amb una felicitat indescriptible. Ara, a ella també la podreu seguir ha un altre Bloc dedicat a en Bojan, amb el mateix nom del seu Fotolog que també ha abandonat. Puc assegurar que el seu treball serà magnífic i que tota l’admiració que sent per aquest futbolista quedarà plasmada  en aquesta nova pàgina que, justament ahir va donar-li vida. M’agradaria molt que poguéssim seguir juntes en aquest camí que un 15 d’agost del 2010 vam iniciar. Sempre al costat del nostre ídol passi el que passi, en els bons i en els mals moments. Sense tu, res.