Toca fer balanç

Bojan ahir davant el Cesena.

Ahir va acabar la temporada 2011-2012 del Calcio. Temporada que restarà sempre en la meva memòria ja que ha sigut la primera que en Bojan ha jugat a una altra lliga, en la qual s'ha estrenat en un futbol totalment desconegut per a ell. Marxava de Can Barça per trobar la felicitat a la Ciutat Eterna. I la pregunta que se'm passa pel cap ara mateix és la següent: Ha aconseguit trobar finalment aquesta felicitat que tan anhelava, a la Roma?  En un principi, se'm feia complicat imaginar-me a un Bojan feliç i allunyat del club de la seva vida, vestint una altra samarreta que no fos la blaugrana.... Però ara, quan el sento parlar i sobretot quan observo les seves actuacions dins d'un camp, veig que això és possible. Al cap i a la fi, és un futbolista i el que més desitjava quan va marxar era tornar a gaudir completament d'aquest esport que tant s'estima. 

Malgrat tot, la temporada no ha estat perfecte. I amb això em refereixo als minuts dels que ha disposat... Per mi, totalment escassos tenint en compte que el seu fitxatge va ser una petició de Luis Enrique. Moltes són les desil·lusions que m'he endut al llarg d'aquests mesos pel que fa a aquest assumpte. Potser em vaig esperançar massa al començament de tot, però que voleu que us digui... Desitjo veure al meu ídol triomfar d'una vegada per totes i això fa que molts cops em confií i el desenllaç sigui el que desgraciadament, ja coneixem; La manca de confiança en ell que fins ara, tots han mostrat. És cert que va iniciar la temporada sent titular i que no va tenir sort de cara a porteria, però va ser injust que se'l assegués a la banqueta tan ràpidament i no se'l deixés progressar. Tot i així, ha tingut més minuts a les segones parts que quan era al Barça. En gairebé tots els partits, en Bojan ha sortit uns 25 minuts. En els primers mesos, se'l notava més desconcertat sobre el terreny de joc, amb menys recursos per fer-se un lloc dins dels defenses contraris. Però era normal, no estava gens acostumat a aquest tipus de plantejament per part dels rivals. Ara però, ha aconseguit millorar en molts aspectes i en els darrers partits això s'ha notat especialment. Fruit de l'esforç i el treball que sempre l'han caracteritzat, ara mateix és un futbolista molt més complet. Quan rep una pilota és gairebé impensable que aquella acció no acabi en una jugada individual magistral, en una assistència excepcional o en el millor dels casos, en un golàs.

 De gols n'ha fet set, l'últim ahir, de cap. Pot ser que pocs d'aquests hagin ajudat a l'equip, però no hi ha cap dubte que tots set han sigut grans gols. Vaja, res estrany tractant-se d'un golejador nat com és en Bo. En conclusió, des del meu humil punt de vista, considero que per ser el seu primer any en una lliga tan dura com la italiana, se n'ha sortit prou bé. En aquests mesos, trobarem molt a faltar veure'l rodar la pilota a no ser que finalment vagi als Jocs Olímpics. L'any que ve segurament serà el seu segon any al Calcio o això és el que en aquests moments s'intueix...  Tan se val, sigui on sigui sempre tindrà persones que el recolzin. Estigui més lluny o més a prop. Jo sempre seré una d'elles.